De ma première rencontre avec le Belvédère sont nées, il y a onze ans, les Rencontres cinématographiques de Cerbère-Portbou, qui se tiennent tous les premiers week-ends d’octobre et dont le programme n’est composé que de cartes blanches en partenariat avec d’autres festivals ou cinéastes.

Il fut facile de vérifier à quel point le lieu stimulait les cinéastes. Parmi les lauréats résidents, tous ont filmé l’hôtel du Belvédère du Rayon-Vert. C’est comme si le lieu, avec son architecture et sa dimension de paquebot, pouvait se prêter à toutes les fictions sans que jamais on ne risque d’en tarir la source inspirante et que même, il suffirait de le filmer tel quel, pour être au bord du cinéma.

De la meva primera trobada amb el Mirador nasqueren, fa onze anys, les Trobades cinematogràfiques de Cervera-Portbou que tenen lloc cada primers caps de setmanes d’octubre i el programme del qual només està compost de cartes blanques en associació amb altres festivals o cineastes.

Amb l’organització de les Trobades, fou fàcil comprovar a quin punt el lloc estimulava els cineastes. Entremig dels llorejats residents, tots aquells que van passar a l’acte cinematogràfic han filmat l’hotel del Mirador del Raig-Verd. És com si el lloc, amb la seva arquitectura, la seva dimensió de creuer, pogués prestarse a totes les ficcions sens que mai s’arrisqui d’esgotar-ne la font d’inspiració i que fins i tot, bastaria filmar-lo tal qual per ser a la vora del cinema.